Mariano Anglada
“A la mina no es guanyava gaire però mai vam patir gana”
Fill de l’Estanyet, un dels miners més recordats de Surroca. En Mariano també va treballar deu anys a les mines. És un dels pocs miners que encara són vius.
Nascut el 1941 al Prat del Pinter, d’Ogassa, tot i que amb pocs mesos van anar a viure a Pla Llobet i, més endavant, a Can Mallarac. El seu pare, l’Estanyet, feia d’encarregat a les mines i era una dels antics miners que encara molta gent té al cap. En Mariano recorda molt bé la vida a Ogassa durant tota la segona meitat del segle passat i, especialment, tot el que està relacionat amb les mines.
"Als catorze anys vaig entrar a la mina, no a dins,
sino fent la circular a fora i les maniobres al taller"
Diu que els miners no passaven gana però s’ho havien de guanyar, primer a la mina i quan acabaven la jornada anar a fer saions -conrear algun camp que els deixava algun pagès a canvi d’una part de la collita-. En el seu cas, recorda que a les mines cobrava 1.200 pessetes a la quinzena i quan va plegar per anar a la Farga de Campdevànol, només la primera setmana, ja li van pagar 1.050 ptes. Això sí, quan a les mines treballaven “a preu fet” i trobaven un filó de carbó podien fer un bon negoci, encara que haguessin de treballar dia i nit.
Una vida lligada a les mines
Va néixer al Prat del Pinter. També va viure a Pla Llobet i Can Mallarac. Va treballar a diferents mines: El Faig, el Coto, Can Camps, el Pinter. Havia portat vagonetes i sabia posar les cales per frenar-les.
