Què fer?

El Palau de l'Abadia, tal com ara el veiem, és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l'abat Pere de Soler dóna forma a les dependències del Monestir ja existents, on ell mateix residia. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblirà el casal amb elements d'estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell d'una porta.

Ogassa obre les portes als visitants perquè descobreixin la seva història minera a través d’un recorregut guiat pel Museu Miner i la Mina Dolça. Enric Solà, el nostre guia pel món miner d’Ogassa n’és una gran coneixedor per haver-ho viscut en primera persona durant la seva infància i per haver dissenyat i construït a escala les maquetes del museu. Així doncs, estem molt il.lusionats per escoltar i observar tot el que ens relati.

Pirinexus és una ruta cicloturista circular transfronterera que uneix els territoris situats a banda i banda dels Pirineus orientals. El recorregut principal de la ruta té una longitud total de 353 km, als quals s'afegeixen 175 km d'itineraris complementaris que permeten arribar als llocs d'interès especial propers a la ruta. De tot el conjunt, pràcticament la meitat dels recorreguts discorren per vies verdes i la resta per camins rurals i carreteres amb una intensitat de trànsit baixa. Està pensada per poder fer-la per etapes.

L’excursionista, l’historiador o simplement el turista interessat a conèixer les arrels remotes del municipi té l’oportunitat d’endinsar-se al període medieval gràcies a un ric patrimoni integrat per nombroses església romàniques.

Els edificis més ben conservats i de més tradició històrica són l’església de Sant Martí d’Ogassa (s. X), situada a 1.370 m. d’altitud, al camí de Coll de Jou, i l’església de Sant Martí de Surroca (s. XI), al NE del terme, al camí de Coll de Pal.

L’oferta queda completada amb els edificis de les antigues parròquies de Sant Julià de Saltor (s. XI), Santa Maria de Vidabona (s. XII) i la capella de Santa Bàrbara (1881 – 1882), situada al barri del Prat del Pinter, i edificada pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera.