Què és el projecte Malatosca Surroca?

Des de fa dècades que el Ripollès ha buscat posicionar-se com destí turístic gràcies al seu potencial pel que fa a natura i paisatge, al romànic, a la seva història, la gastronomia i a les seves circumstàncies socials i culturals, amb un ritme de vida tranquil i una oferta de serveis que la converteixen en una comarca atractiva especialment per l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que el desdoblament de la carretera C17 fa que s’hi pugui arribar en poc més d’una hora, i també hi arriba la línia de tren R3. D’altra banda, el Ripollès també és a una hora de la Costa Brava, i frontereja amb França (Perpinyà és només a dues hores en cotxe). De fet, aquest novembre, s’ha anunciat que l’empresa d’autobusos Teisa començarà a operar diverses línies transfrontereres, una de les quals connectarà diàriament la Catalunya del Nord amb el Ripollès en els dos sentits, dintre del programa ConnECT que impulsa la Generalitat de Catalunya, la Regió d’Occitània i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals.

Pel que fa al turisme, les valls de Ribes i Camprodon han estat els principals focus d’atracció del darrer segle. Queralbs i Camprodon en són els paradigmes, respectivament, que han sabut aprofitar la seva situació pròxima a dues àrees d’esquí (Vall de Núria i Vallter 2000), amb una gran afluència de persones que hi tenen una segona residència, i amb una excel·lent oferta d’allotjament i de restauració. D’altra banda, però, aquestes zones pateixen més l’estacionalitat i la fluctuació de visitants, i tot i que el turisme té un impacte econòmic molt important durant la temporada de neu -els caps de setmana- i a l’estiu, durant la resta de l’any la vida social se’n ressent i l’activitat quotidiana minva.

La resta de la comarca (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Vallfogona, Ogassa…), anomenada Baix Ripollès recentment, és la que concentra la majoria de la indústria. Pel que fa al turisme, els pols d’atracció han estat els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, però en les darreres dècades, aquests dos pobles i els de l’entorn també han començat a explotar el seu entorn natural i també altres elements remarcables del seu patrimoni històric i cultural. Amb tot, no s’ha aconseguit, de moment, crear una marca potent que equilibri el pes de les dues valls tradicionals. En els darrers anys això es va intentar amb el projecte Terra de Comtes i Abats impulsat pels ajuntaments de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Gombrèn, amb l’objectiu d’englobar l’oferta del Baix Ripollès, sota una imatge medieval i d’un cert misticisme.

En definitiva, des de les institucions i actors socioeconòmics s’ha treballat per buscar una estratègia turística global que permeti aprofitar sinergies i desenvolupar una oferta més completa. En aquest sentit, enguany s’ha presentat L’experiència dels Pirineus més autèntics, una nova marca turística comuna, liderada pel Consell Comarcal i consensuada amb altres institucions i agents, que posa el seu focus en la difusió i comercialització unitària dels productes turístics de la comarca.

Per què una nova marca?

En aquest marc, a partir de la diagnosi feta pels Ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, amb el suport de l’Excma. Diputació de Girona, mitjançant el treball elaborat per FVM, aquest document és un full de ruta a través del qual es pretén crear un nou projecte turístic centrat en la vall al voltant de la riera de Malatosca, que uneix els pobles d’Ogassa i Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d’un binomi que va estar molt unit durant el segle passat gràcies a l’explotació de les mines de carbó d’Ogassa, a les cimenteres que hi havia a les dues poblacions, i al ferrocarril que unia Sant Joan de les Abadesses i Barcelona, i que precisament serà un dels leitmotiv d’aquesta nova marca, que es reflecteix en la identitat actual d’aquests entorns, fins i tot dècades després de la seva desaparició.

Malatosca-Surroca ha de créixer sota el paraigües de L’experiència dels Pirineus més autèntics. No neix per competir amb la resta de propostes ja existents a la comarca, sinó amb la idea de promoure que el Ripollès tingui una estructura turística més homogènia i complementària. En aquest sentit, aquest projecte es diferencia de la resta perquè se centra en les mines de carbó d’Ogassa, les cimenteres i el ferrocarril, però també oferint experiències a la natura. Ja hi ha espais dedicats a la farga i la forja, per exemple, però són espais museïtzats i molt localitzats. En aquesta nova aposta, veurem com les fronteres entre el que és patrimoni industrial, cultural i social, i allò que és natura i oci actiu, es barregen i s’interpel·len al llarg de la vall de la riera de Malatosca.

A la vegada el projecte es vol posicionar com una alternativa més de les que promocionen el Patronat Costa Brava Pirineu de Girona, o l’Agència Catalana de Turisme i també altres actors del sector turístic gironí, o des dels vessants més culturals (el Museu de la Ciència i la Tècnica). 

L’esperit de Malatosca-Surroca

Tot i que en l’ideari col·lectiu de molts catalans, especialment de les àrees metropolitanes, el Ripollès s’associa al turisme de natura, al romànic o a la pagesia, la comarca ha combinat des de sempre el sector primari amb la indústria, essent aquesta l’activitat productiva que més ha contribuït en el desenvolupament de l’economia local durant els segles XIX i XX. A les vores del riu Ter i Freser hi podem trobar una quinzena de colònies tèxtils que van aprofitar la força de l’aigua per a les seves fàbriques i que varen centrar-se en la producció de fil de cotó. Només a Sant Joan de les Abadesses, per exemple, hi podem trobar les colònies Llaudet, l’Espona, Cal Gat o la colònia Jordana, totes elles iniciades a cavall dels segles XIX i XX. Les diverses crisis de finals del segle XX, que varen afectar directament al tèxtil, i l’actual, que abasta tots els sectors, han fet que de la gran majoria només en quedi l’arquitectura característica de les colònies industrials tèxtils i el record de la població que en va viure durant dècades.

Tot i que la indústria és el principal motor econòmic, el Ripollès continua tenint un sector primari important

Potser el fet que el tèxtil sigui el tipus d’indústria que hem vist desaparèixer fa menys temps i que la tinguem més present fa que se’n parli menys, o d’una manera més vaga, de la importància que varen tenir les mines d’Ogassa, les fàbriques de ciment a cavall entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, i el ferrocarril, que va convertir Sant Joan de les Abadesses en un punt estratègic en les comunicacions del país durant una època. De fet, el tèxtil, la metal·lúrgia, la mineria i el ferrocarril es necessitaven i estaven relacionats els uns amb els altres, principalment perquè compartien infraestructures de transport i energia, i aprofitaven sinergies laborals, però també culturals i socials.