Després de la diagnosi oficial (FASE 1), s'ha començat a treballar en diversos aspectes del projecte. Seguint un model de transparència i també per donar a conèixer la feina feta en el marc de Malatosca-Surroca, en aquest apartat expliquem les accions fetes durant les diferents fases:

FASE 2 (2020-2021)

Preservació dels testimonis orals per conservar la memòria col·lectiva (2020-)
Creació d’una base de dades documental (2020-)
El nom i la imatge corporativa (2020)
Cens d’immobles i finques potencialment interessants per al projecte (2020)
Pàgina web (2020)
Constitució del consell d’expertesa (2021)

FASE 3  - ACTUAL- (2021)

En aquesta fase es planteja avançar en la configuració del que ha de ser el projecte definitiu de transformació i actualització dels entorns situats al llarg de la riera de Malatosca i de la zona minera de Surroca, a través de l’elaboració d’un pla especial d’usos urbanístic plurimunicipal, l’elaboració d’un inventari de béns mobles a conservar i restaurar i la captació d’activitats de dinamització entorn del projecte en àmbits com el del transport turístic, conservació de patrimoni, activitat acadèmica, la restauració, l’allotjament rural, el comerç de proximitat, km “0”, els esports d’aventura, el senderisme o altres activitats de natura o la teatralització d’alguns dels indrets més remarcables de la zona.

En total, la despesa de les accions d'aquesta fase és de 29.238,56 €, dels quals 18.218,55 € han estat finançats per una subvenció de la Diputació de Girona en la línia de Projectes Singulars 2021.

 

Pla especial d’usos urbanístic plurimunicipal del sector Malatosca Surroca
Identificació dels fons de béns mobles a conservar i restaurar
Programa de captació d’activitats de dinamització al voltant de Malatosca-Surroca

 

Accions de la fase 2:

Preservació dels testimonis orals per conservar la memòria col·lectiva

(des del 2020 i amb la intenció de continuar la tasca)

Especialment en l’àmbit de les mines, però d’una manera progressiva afectant ja altres sectors de l’activitat tinguda a la comarca, cada cop hi ha menys persones que poden parlar-ne directament. Varen tancar-se l’any 1967 i això suposa que ja només queden els que varen veure-ho o viure-ho de joves, i ja en són pocs. El mateix passa amb les cimenteres i el ferrocarril. És per aquest motiu que una de les feines més urgents i a la que s’ha destinat temps i recursos en aquesta fase ha estat la d’enregistrar els testimonis de gent que podia aportar detalls i dades, però especialment el record de com ho varen viure, allò que és més difícil de trobar en els documents. A més de realitzar les gravacions i entrevistes amb profunditat a aquestes persones, s’ha aprofitat per elaborar un vídeo d’entre 8 i 10 minuts que servirà per explicar l’engranatge format per les mines, les cimenteres i el ferrocarril, que es podrà veure a la pàgina web Malatosca - Surroca.

Imatge d'e l'entrevista a Núria Cabanes, filla d’un cap d’estació de Toralles

En aquest aspecte, però, tampoc es començava de zero gràcies a les entrevistes realitzades per l’equip d’Ogassa format per Pep Mercader, Eva Vilalta i Montserrat Ventura que, sota un criteri antropològic i per l’interès de preservar tot aquest coneixement, varen entrevistar a prop d’una desena de persones relacionades, entre els quals hi ha miners, fills de miners o persones que estaven impregnades del dia a dia de les mines. L’objectiu d’aquestes gravacions, d’una hora cadascuna aproximadament i fetes prèviament a l’inici d’aquest projecte, és el d’elaborar un vídeo sobre les mines que es projectaria al Museu de les mines d’Ogassa, però ara s’ha gestionat el permís de reproducció per poder-se utilitzar part del material de gravació en aquest nou audiovisual. S’hi tracta l’organització de les mines, el treball a dintre de les galeries, la relació laboral, els quintos, l’alimentació, la vida a pagès i la vida social i festiva…

Per tal de poder dedicar les jornades de gravació a ampliar i complementar el material ja disponible, no s’ha tornat a entrevistar a aquestes persones i s’ha posat el focus en la recerca de més material existent i a enregistrar noves entrevistes. En aquest procés s’han trobat peces audiovisuals interessants com ara gravacions antigues de la línia de tren o una gravació feta aproximadament als anys noranta, quan es varen reunir més d’una desena de miners en una sala amb qui es va mantenir una conversa, la majoria dels quals ja són morts. En el muntatge del vídeo final també s’utilitzaran imatges antigues per il·lustrar les declaracions.

Tot aquest material, tant d’entrevistes, com de gravacions i altres imatges, es documentarà i es guardarà, cadascú amb els seus crèdits i els seus drets de consulta i reproducció que s’hagin gestionat, en una base de dades que ha de servir per conservar tot aquest llegat.

La llista d’entrevistes de què es disposa el dia d'avui són:

Enregistrades entre l’octubre i novembre de 2020 per Eduard Miguel (Goita! Audiovisuals):

Francesc Xavier Campi Benet (besnét del fundador de la cimentera de Can Benet)

Enric Armengol Esteve (gerent de la fàbrica tèxtil Pierre de Cal Gat i “quinto” a les mines de Surroca

Josep Maria Anglada Cambras (fill d’una família de miners i maquetista)

Angeleta Clota Carrera (filla de família lligada a la cimentera de Can Martin)

Ramon Clota Carrera (germà de l’Angeleta)

Josep Bassols Colomer (la seva família tenia una carboneria i també va ser “quinto”)

Núria Cabanes Bosch (filla d’un cap d’estació de Toralles)

Joan Rius (miner i persona que va regentar el restaurant Can Costas d’Ogassa)

Maria Rosa (perruquera d’Ogassa i esposa de Joan Rius)

 

Enregistrades prèviament per l’equip d’Ogassa amb el suport audiovisual de Gil Ventura Cardús:

 Enric Solà Tremps (coneixedor de la vida minera, tècnica i eines)

Rosa Villanueva (esposa i filla de miners)

Esteve Coll Carles (miner)

Mariano Anglada Camps (miner)

Pere Font (“quinto”)

Ramon Colomer Charles (“quinto”)

Josep Basagaña Zafón (Vivia a peu de mina. En Josep va morir temps després de l’entrevista)

De totes aquestes gravacions s’han utilitzat 12 entrevistes per a l’elaboració del vídeo objecte d’aquesta fase.

Creació d’una base de dades documental

(2020- en actiu)

Tant els arxius dels dos ajuntaments, com els voluntaris del Museu d’Ogassa, i diversos estudiosos i particulars, han anat recollint documentació molt diversa, de caràcter jurídic, administratiu, contractual i comercial, o simplement informatiu o anecdòtic. També s’han recollit fotografies històriques, així com plànols i documents tècnics.

Molta d’aquesta documentació ha estat ja digitalitzada i pot ser compartida a través de la web del projecte. Posant-se a disposició d’estudiosos o simplement per a coneixement del públic en general.

En el projecte s’ha previst vincular aquesta part de contingut documental amb els actius materials distribuïts al llarg de la conca, de manera que resulti interessant descobrir les vinculacions entre informació documentada i realitat física actual.

És voluntat del projecte mantenir i incrementar aquest arxiu documental i establir enllaços que permetin accedir directament a les diverses fonts, a la recerca de més continguts.  

Malatosca-Surroca: el nom i la imatge corporativa

Treball fet el 2020

Aquest treball ha estat fet pel dissenyador Sergi Vidal, de Barbarroc Creations, que ha format part del grup que ha debatut el nom i n'ha dissenyat la imatge de marca. El nom de la marca identifica els dos municipis, les dues maneres d’utilització del territori i les diverses activitats. Inclou el nom de la riera, Malatosca, que recorre tota la conca d’interès del projecte, i que és el símbol de l’enllaç i nexe d'unió de les dues poblacions. Surroca és la forma en què els ogassencs i ogassenques se senten identificats amb el seu poble. Per a ells, Surroca és sinònim d’Ogassa.

La sonoritat que produeix la composició dels dos noms també ha estat decisiva en la tria: es tracta d'unes paraules de fonètica potent, que unides creen una musicalitat positiva.

Malatosca

L'arrel Mal - entre altres - té el significat de "Pedra", que trobem en altres topònims catalans, per tant l'entendríem com a pedra-tosca, material apareix al voltant del seu conegut gorg. En diferents edificis històrics de la zona trobem murs o construccions que es feien aprofitant aquest material, un altre exemple del concepte de natura transformada i el seu aprofitament.

Surroca

El diccionari Alcover-Moll ens dóna la definició de la grafia aglutinada de su roca, "sota la roca", d'on deriva el nom actual i que tenim referenciat a la zona en la seva versió inicial de Sorroca des del segle X. És a dir, identifica allò que es troba “sota la roca”, que podria ser una accepció antiga referida a la mineria.

El símbol

Per a reforçar la tipografia del logotip tenim un símbol identitari que intenta representar tot el que inclou aquest projecte. Es tracta d'una forma semiabstracta, on hi podem trobar amagats diferents significats i lectures. El concepte principal a representar és “el tot, la dualitat, el cicle o circuit, la superfície i el subsòl, la natura i la indústria, i també l’equilibri de forces.

Dins d’ell trobem dos elements que s'hi poden identificar, un engranatge i una flor, que equivaldrien al confrontament entre indústria i natura. Aquests dos símbols de proporcions idèntiques tenen sis parts, en referència a l’hexàgon, una forma també equilibrada que trobem en mecànica en caragols i claus, o en la natura en els ruscs, moltes flors i fulles o determinats fruits.

El rombe que uneix els dos símbols, forma dues puntes que podem interpretar com una Vall i una Muntanya, la zona on ens trobem i els seus límits, des de la vall a la muntanya, des de Sant Joan de les Abadesses a Ogassa, i d’altra part, com la superfície del paisatge i les profunditats de la mina.

Els colors

Utilitzem un gris antracita per representar la part industrial, color que recull l’acció humana, el ferro, el carbó, les mines o el ferrocarril. I per donar color i vida, utilitzem un verd com a clara referència a la natura, als boscos, els espais naturals i les rutes de muntanya.

Podeu consultar aquesta informació ampliada en el manual d'estil de la marca. Pots trobar els logotips en diversos formats en aquest enllaç. 

Cens d’immobles i finques potencialment interessants per al projecte

Treball fet el 2020

Una de les altres feines que s’han dut a terme és l’elaboració d’un cens d’immobles i finques relacionades amb l’àmbit del projecte, per tal de descriure les seves característiques i titularitats (Estudi Tècnic de Construcció). Aquesta investigació, que també ha estat cadastral i registral, és imprescindible, d’una banda, per poder preveure quines intervencions de recuperació o rehabilitació es poden fer en un futur i, per l’altra, per poder-les incorporar com a continguts de la pàgina web, que ajudin a entendre la magnitud i la relació entre els diferents elements i zones, i per informar de la localització i els accessos per visitar-los, quan això sigui possible. En aquesta fase s’ha fet el cens dels nou conjunts d’espais que s’han prioritzat per la seva importància o estat de conservació. A la llista hi trobem:

• Estació de ferrocarril, traçat de la Ruta del ferro i el carbó, alberg i altres elements relacionats al Parc de l’Estació. Són elements de l’antiga estació de tren de Sant Joan de les Abadesses que han estat rehabilitats i ara tenen nous usos.
  
  
• L’entorn del gorg de Malatosca. Inclou el salt d’aigua i el gorg, de gran interès natural, però també el Molí de Malatosca, relacionat amb les cimenteres.
  
  
• Esplanada de càrrega, pla inclinat i estació de Toralles. Era l’enllaç final de les mines d’Ogassa amb el ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses.

• Via verda. És el recorregut entre l’estació de Toralles i la plaça Dolça d’Ogassa, que feien les vagonetes que transportaven el carbó.

• Camí de Can Benet fins a Toralles. És el recorregut de les antigues vies que transportaven ciment des de la cimentera i fins a Toralles, també adaptat com a via verda.
  
  
• Recorregut de Can Martí a Toralles. Un altre tram de vies que portaven ciment de Can Martí fins a l’estació de càrrega i a la Fàbrica Nova de Can Martin.
  
  
• Plaça Dolça, Museu de les Mines d’Ogassa i pla inclinat nº 5. Punt neuràlgic de l’activitat minera, i on arribaven la majoria de vagonetes. On actualment hi ha el museu hi havia la fàbrica de pans de carbó.

• Habitatges per a miners Forn del vidre, Prat del Pinter i El Taller. Conjunt d’edificis destinats als treballadors de les mines, i que actualment són habitatges de primera i segona residència.

• Mina del Faig i mina de la Gallina. La Gallina és una de les mines més rendibles i de les primeres que s’obriren. El Faig és una àrea que s’explotava a cel obert.

Exemple d'una de les fitxes, que es pot consultar també des de l'apartat "espais" d'aquesta web

Pàgina web

2020 i en constant evolució

L’eina que ha de concentrar tota la informació i que ha de ser el portal d’entrada al projecte Malatosca-Surroca és la pàgina web, que s'allotja en el domini en el que esteu navegant. Ha estat dissenyada per Dinàmic Enginy amb els elements gràfics de Barbarroc Creations. www.malatoscasurroca.cat

Consell d’expertesa

Constituit el 2021

Una de les necessitats del projecte, quant a la voluntat de posicionar-lo com a agent divulgador del patrimoni industrial lligat al carbó, al ciment, i al ferrocarril, és la de l’assessorament rigorós dels continguts que es generin i es publiquin a la pàgina web o que s’editin en paper o en qualsevol altre mitjà. També és necessària la visió antropològica i etnològica a l’hora d’orientar les accions que es facin en l’àmbit patrimonial i en la recol·lecció d’informació. Finalment, aquest projecte és nou i, en tant que posterior a altres iniciatives, també vol diferenciar-se i escoltar l’experiència d’aquelles persones que en algun moment o altre s’han trobat gestionant projectes d’un àmbit semblant.

Reunió prèvia a la constitució del Consell d'expertesa

Per tot això, s’ha constituït un consell d’expertesa on es donen cita un seguit de professionals, investigadors i acadèmics que han tingut la voluntat d’aportar coneixement, experiències i esforços al projecte. Aquest ens ha de donar consistència i estabilitat a les seves col·laboracions, i ha de dotar de seguretat i confiança a les actuacions que realitzin els tècnics, emparades pels seus criteris.

Les seves aportacions sempre seran a títol individual i sense contraprestació econòmica, més enllà de les despeses de desplaçament i manutenció. Qualsevol membre d’aquest grup podrà renunciar a la seva condició sense necessitat d’exposar-ne la motivació, i també podran ser renovats o remoguts per l’òrgan que gestioni l’ens.

Accions de la fase 3:

Pla especial d’usos urbanístic plurimunicipal del sector Malatosca Surroca

2021

El catàleg d’actius patrimonials elaborat l’any 2020, va posar en relleu la necessitat, per una banda, de continuar incorporant-hi altres elements i construccions de remarcable interès, però sobretot, la conveniència de redactar un planejament urbanístic derivat, per a tot l’àmbit, sota la figura d’un Pla especial d’ordenació, assignació d’usos i protecció patrimonial, que integri en una proposta global i coherent el tractament a donar en aquests actius, estableixi el marc regulador que permeti assignar-los uns usos determinats i faciliti les actuacions administratives tendents a la seva recuperació, rehabilitació i posada en valor. Disposar d’aquest instrument de planificació, que abasti els dos termes municipals, i permeti programar sota un calendari raonable, la transformació integral del sector, sota els criteris establerts a la Diagnosis de 2019, serà un dels objectius essencials de l’exercici.

Identificació dels fons de béns mobles a conservar i restaurar

2021

A través de les entrevistes fetes, ja sigui per la creació de l’audiovisual, però també per fer la diagnosi i treballar la documentació del projecte, s’ha pogut copsar la quantitat d’elements -eines de treball, instruments, vagonetes, màquines, documents, maquetes...- que es conserven d’aquella època, i que es troben en mans de les institucions, dels grups de voluntaris que treballen per conservar l’esperit d’aquella època, i també en mans privades. Els elements pertanyen, doncs, a propietaris privats, públics i a associacions, i el seu estat de conservació també és divers. Tal com s’ha fet amb els béns immobles, caldria fer un inventari dels fons de béns mobles, identificant-los, i preveure les pròximes actuacions per procurar la seva conservació, restauració i també aprofitar el seu valor il·lustratiu i divulgatiu.

Part d'una fitxa d'un element moble inventariat

Programa de captació d’activitats de dinamització al voltant de Malatosca-Surroca

2021-

No és necessari esperar a l’acabament del Pla Especial per iniciar la tasca de captació de potencials activitats, que millorin l’atractiu de la zona. Tant aquelles d’ordre puntual, com les més estables, vinculades a indrets fixos. Per fer-ho possible és necessari promoure una campanya de contactes amb empreses i institucions, a les quals presentar les possibilitats de la zona i intentar crear sinergies que permetin la instal·lació d’algunes iniciatives concretes, en àmbits com el del transport turístic, conservació de patrimoni, activitat acadèmica, la restauració, l’allotjament rural, el comerç de proximitat, km “0”, els esports d’aventura, el senderisme o altres activitats de natura o la teatralització d’alguns dels indrets més remarcables de la zona.